30 d’abril del 2010

Sant Jordi a l'escola

Celebració de Sant Jordi on PhotoPeach



El viernes 23 de abril celebramos la fiesta de Sant Jordi en la escuela.
Hemos visto a las compañeras del curso pasado, nos hemos saludado y nos ha gustado la cancion que han cantado sobre la recogida de las olivas. Tambien nos ha gustado la poesia sobre el amor que ha recitado una pareja. Admiramos como se explican y leen en catalan la gente que viene de otros paises. Concidimos con las fotografas y compañeras Pilar y Maria y lo hicieron muy bien. Hemos visto a Martina una compañera del curso pasado y nos dijo que estaba muy contenta porque estaba aprendiendo mucho este año. La biblioteca estaba llena de gente de la escuela, habia gente de todos los paises del mundo excepto de la China. Todos se ponian muy nerviosos cuando salian a leer, pero leian muy bien y los escritos eran bonitos.
La fiesta fue muy divertida con las rosas y las poesias. Todo el mundo se fue a su casa con una bonita rosa roja y algun libro.

Reportatge fotogràfic de Sant Jordi realitzat per Pilar i Mari
Reportatge escrit realitat per Dolors i Mariana

23 d’abril del 2010

Un jardí de roses per Sant Jordi

Aquí hem sembrat les nostres roses en el dia de Sant Jordi.
Bon Sant Jordi!

























Diada de Sant Jordi

Per la Diada de Sant Jordi els carrers de tots els pobles i ciutats s'omplen de parades de llibres i roses.


  • Vols conèixer des de quan és tradició regalar una rosa? I el llibre? Pots entrar a aquesta pàgina >> enllaç
  • Vols conèixer la llegenda de Sant Jordi? Entra, doncs a aquesta pàgina >> enllaç
  • Vols regalar una rosa per correu electrònic? Ves a aquesta pàgina >> enllaç

16 d’abril del 2010

Yo hice dos viajes a Cataluña antes de quedarme. Cuando tenia quince años hice el primer viaje, el segundo lo hice al año siguiente y a los tres meses ya nos vinimos difinitivamente. Nosotros, mi familia, iba para Balsereny pero se aborto en el camino. Mi tia Maria que ya vivia aquí nos busco una casa y nos quedemos difinivamente en Mataró.
Empece a trabajar en una fabrica de medias, estuve dos años. Despues me metí de aprendiz de mecanico. Aquellos tiempos eran muy duros…
Som tres filles i cinc fills. El meu pare era molt carinyós amb nosaltres. La meva mare es un bon general. Jo he tingut la sort de venir a Espanya. El que em va sorprèndre molt van ser les dones de Almeria, treballaven les joves i les grans. Això m'ha donat molta energia perque al meu poble no treballen les dones, solament les que estudien molt. A les altres nenes no les deixen estudiar les obliguen fer totes la feina de casa i esperen que algun senyor els demani la ma per casar-s'hi.

Poema a la neu.










Que bo que el dilluns va nevar a Mataró ,
i les alumnes quan van veure nevar
a la Maria no la van escoltar.
La Maria deia:¨ara és l'ocasió
per fer una bonica poesia".

Viajar de Murcia a Paris


Me llamo Mariana. Llegue a Mataró en el 1965. Venia directa de Paris o sea que me sorprendio la diferencia de una capital tan grande al barrio de Cerdanyola que solo había dos calles. El pueblo de Mataro era costero y era muy bonito. Recuerdo que, con el tren de Murcia para Francia, cada año pasaba por Mataró y nadie me iba a decir que vendría a vivir aquí.

Cuando llegue a Mataro





Yo me crie en un pueblo de Murcia y en el año 1.966 vine a Mataro. Entonces el barrio de Cerdanyola era casi todo payeses habia muy pocas viviendas. Lo que mas me impresiono fue el mar pues no veia el final del agua. Me daba miedo.
Pero lo mejor de todo fue ver que en las viviendas habian lavabos, pues donde yo me crie no habian.

Quan vaig arrivar a Mataró


Fa 51 anys que visc a Mataró i la primera cosa que em va sorprendre va ser la platja. El que em va sorprendre, també, va ser el menjar. L'escudella, els canalons, el pa amb tomàquet, el pollastre amb prunes, i la paella amb peix. Al meu poble no se menjava aquest menjar, es menjaven altres coses com la sopa de pa, 'cocido' de cigrons con carn, embotit i patates, arros amb carn. Tambe es menjaven llenties, mongeta blanca, 'migas' de pa i rostit de carn.

Una mica d'historia de la meva vida


Fins l'any 1971 el meu ofici era agricultor i ramader, treballava de sol a sol, o més. Al venir a Mataró em va sorprendre que a la fabrica sols es feien 8 hores, i hi havia treballadors que es queixaven que era molt treballar. Jo quan tenia 20 anys em van donar el carnet de conduir sense haver de fer practiques ni teòrica. Alli a on estava molt be, peró quan vaig venir aqui havia semàfaros i molt trànsit. Lo primer que vaig fer al arribar a Mataró va ser comprar-me un llibre de circulacio, i estudiar les senyals. Alli no havia senyals i si n'hi havie jo no els veia. Els primers dies de estar a Mataró estava insegur, vaig haver de canviar i molt.

Mi llegada a Mataró


Soy de un pueblo de la provincia de Teruel. Somos tres hermanas, yo la más pequeña. Cuando yo tenia 8 años mi padre se quedo sin trabajo. Las minas de carbón donde trabajaba las cerraron. Como tenian tres hijas mis padres decidieron venir a Mataró. El 28 de frebrero de 1954 llequé con mis padres y hermanas a Barcelona. Era ya de noche. Cuando cogimos el tren que nos traía a Mataró mi padre me dijo 'ahora veras el mar'. Yo solo miraba, pero era de noche y no se veia nada. Al día siguiente cuando nos levantamos, mi madre me llevo a ver el mar. Me cogio de la mano y me acerco a la orilla. Yo estaba muy asustada pues creía que era un pozo y nos podíamos caer. Fue una sensación ver tanta agua que nunca olvidare.

El meu Barri


Quan jo vaig arribar al meu barri tot era camps de conreu, no hi havien escoles ni escoles bressols. Al carrer que creuava al meu, el varen obrir de dalt a baix per fer el clavegueram, i va estar molt mesos obert el carrer de dalt a baix.
Van començar a construir edificis, van posar uns barracons perquè els nens poguessin anar a classe mentre es construïen les escoles.
Van construir un poliesportiu, un hotel, un institut, l'edifici pels mossos d'esquadra i el polígon industrial.
En el meu antic barri ara no falta de res. A Pla d'en Boet vaig passar la meva infantesa, vaig ser molt feliç.
A la foto es veu on era el meu parc, on jugava, ara hi ha les runes romanes que es poden visitar.

Quan vaig venir a Mataró

A mi el que més em va sorprendre quan vaig venir a Mataró va ser el tranvia que anava de Mataró Argentona. Jo l'havia d'agafar per anar a l'escola que estava a la plaça de Cuba i tot el camí era camp. De Cerdanyola a l'escola estava bastant lluny, per a mi tota una excursió cada dia.
Al poble era tot més tranquil, no havia gairebé cotxes i la gent anava caminant, en ruc o en carro. L'altra cosa que em va sorprendre molt va ser la mar. Mai havia vist tanta aigua!